Jordi Ninus: Fa catorze anys que persegueixo el que ara m'està passant i soc feliç.

• Nombre d'espelmes del teu darrer pastís d'aniversari: 32

• Com sona el teu despertador: és un clàssic... Rrriiing!

• Lloc quotidià on et vénen les millores idees: Observant el Montseny

• Menjar preferit: Sens dubte, la pasta!

• Una frase que et repeteixes sovint: "Tranquil, tot anirà bé..."

Solidari, empàtic, optimista i emprenedor, són alguns dels adjectius que transmet en Jordi Ninus. Ell és barceloní però des de fa una bona temporada viu en parella a Cardedeu amb la seva xicota Roser. Psicòleg per vocació però també compositor i intèrpret. És bateria del grup de rock Rembrand42 i fa uns mesos ha estrenat amb èxit el seu primer treball en solitari, 'Camina'. 

Les seves cançons parlen de les seves vivències tot passant pels sentiments d'alegria, rà-bia, por i tristesa. Aquest i altres motius l’han portat a convertir-se en un dels músics més estimats en el panorama català.

Com li explicaries a un familiar o a un amic al qual fa temps que no veus tot això que has viscut?

Li diria que estic passant per un dels millors moments de la meva carrera artística i que estic vivint coses que fa anys que desitjo que em passin. Que estic fent realitat un somni de la infància. Li explicaria que és quelcom màgic... allò del fet que "si hi creus, pot passar!"

Si haguessis de definir el teu estat anímic en aquest moment amb una cançó quina seria?

"Camins" de Sopa de Cabra. Un tema moment pel qual estic passant ara.

Et coneixem com a Jordi Ninus, però si escoltem la cançó 'Ninus' del teu últim treball veurem que parles d'un nen el qual no ets tu... Qui hi ha al darrere?

En Ninus és un nano de 4 anys. Tot aquest projecte és en el seu honor. Sóc molt amic dels seus pares i tot just quan jo començava amb tot això, ells m'explicaven històries d'ell. En Ninus podríem dir que no ho ha tingut fàcil, degut a que des dels primers quatre mesos de vida pateix un seguit d’atacs epilèptics que li han portat com a conseqüència diferents problemes i per això lluita dia a dia amb l'ajuda dels seus pares per a tirar endavant. En certa manera, són ells, el Ninus, la seva germana Abril, i els seus pares, el Dani i l'Olga, els que em donen l'energia per a tirar endavant aquest projecte. Els hi estic eternament agraït per tot el que em donen. Sense ells, tot això no estaria passant, n'estic segur!

Parant-nos un moment en la història del Ninus, com han acceptat l'èxit de la teva idea la família del nen? Se sap ell la lletra de la cançó?

Ell encara és massa petit per entendre-la... però ja l'entendrà ja! Els seus pares estan contentíssims de com està anant tot. Em donen suport a tot el que poden i més i desitgen que aquest projecte arribi tan lluny com sigui possible. Són fans incondicionals i venen a pràcticament tots els concerts!

Aquest tema diu clarament que en Ninus és un heroi, però que marxa del que ens venen com a tal a les pel·lícules i sèries de televisió. Creus que els herois a la vida real son persones anònimes o que directament no existeixen?

Hi han moltíssims herois anònims. Són persones normals, que es lleven cada dia per anar a treballar i que es passen 10 i 11 hores a les seves respectives feines per a portar un plat a taula de les seves famílies. Els herois de les pel·lícules no són herois... són éssers de ficció que tenen super poders, res més. Un heroi és algú normal i sense super poders que te el valor de tirar endavant i de lluitar pels seus malgrat les dificultats... i en aquests temps que corren, moltíssima gent n'està passant de dificultats. Aquests són els autèntics herois...!

'Camina' és com tu dius, un recull de vivències personals, creus doncs que els compositors han de tenir molta vida per tal de treure cançons amb cara i ulls?

Els camins vitals sempre són profunds. Sempre pots analitzar la teva vida i trobar racons insospitats, alegries, pors, llum, foscor... crec que tothom pot escriure una bona lletra. Tot ésser humà pot compondre si s'hi posa.

Els mitjans de comunicació han rebut el teu single 'Vaig pel món' amb molt d'afecte, perquè creus que tu i no un altre?

És una pregunta que em faig sovint. No crec que jo sigui diferent, de debò. Sóc una persona normal que té molta il·lusió i que s'esforça molt per fer el que fa tan bé com pot, res més. Porto 14 anys perseguint el que m'està passant ara i estic feliç d'estar vivint el que estic vivint... però no sé quan durarà. Això no se sap mai!

La majoria de les teves cançons tracten temes amb molta grandesa i llibertat. És aquest l'objectiu o involuntàriament s'ha anat dibuixant?

Doncs el cert és que a l'hora d'escriure em deixo portar pel que sento i pel que em transmet la música. No hi ha res buscat. Tot sorgeix de manera natural. Efectivament, molts dels meus temes evoquen llibertat. És un concepte que va molt lligat a la meva manera de ser.

Potser també deformació professional...?

Possiblement també, suposo que en cada cas tot influeix i en el meu cas entenc que no és cap excepció...

La teva faceta com a músic parteix de dos vessants, la de bateria en un grup de rock, i per altra banda, la de cantant de música en català. Hi veus relacions directes entre elles?

Hi ha moltíssima relació! Tot el que he après a la meva banda de rock Rembrandt42 ho aplico al meu projecte. Per mi Rembrandt42 és la meva escola i és i serà sempre un conjunt de referència per mi.

La música en català està en aquest moment en una situació de creixement considerable. T'ha beneficiat o perjudicat el fet d'haver aparegut en aquesta etapa de la música de casa 

nostra?

Sense cap mena de dubte em beneficia! Estic molt content de veure que hi ha tantes i tan bones propostes a casa nostra. És fantàstic. Sempre que veig o escolto una banda o cantautor de Catalunya i veig que ho fa molt bé, em poso molt content. No ho veig com a competència, sinó com un company de camí.

Per actes que has fet i accions especials s'ha demostrat que estàs disposat a donar-ho tot pels altres, però que demanes als altres per a tu?

Res! És una de les meves màximes vitals. No demano mai res a canvi. L'acte de fer quelcom per algú altre ha de ser total i absolutament voluntari i estic gratament sorprès de la bona qualitat humana que em rodeja. Les persones que m'estimo mai no em fallen, però ho fan perquè volen!

Ara que som ja a l'estiu, tens algun concert lligat per la nostra comarca?

I tant! A principis de juliol tocaré en un lloc magnífic anomenat "La Terrassa" que està a Cànoves. Més endavant molt probablement tocaré al 100 setze de Cardedeu. M'encanta fer concerts per aquí.

Abans d'acabar... Quin bar o restaurant recomanaries als nostres lectors?

M'ho poses difícil, per què n'hi ha molts. Però hi ha un lloc especial. Es diu "El Pla de la Calma" i és a la plaça de Cardedeu. Un lloc on es respira un ambient magnífic. Però n'hi ha d'altres molt recomanables també.

I si et pregunto un comerç...?

Hi ha una botiga de joguines maquíssima, també al centre de Cardedeu. És una cucada de botiga que m'hauria agradat conèixer quan era petit per què estic segur de què hi hauria anat molt. Es diu "El Gat Corneli". Joguets casolans fets amb molt bon gust.

I per últim, un espai cultural de la comarca?

També n'hi ha uns quants. Et diria però que potser amb el que tinc més lligam és amb "L'Espai cultural i gastronòmic Tarambana". Un lloc on es menja de meravella i on a més fan espectacles molt variats. És un molt bon lloc!