Cada setmana intento sorprendre us positivament o negativament, depèn com es vegi, amb una columna a el Periódico opinant sobre els diferents formats que s'emeten per la televisió. Però en aquest cas parlaré en el meu blog i també de tele, però de manera diferent.
Darrere de cada programa i darrere de cada crítica hi ha un professional, mínim un que ho realitza i un altre que posteriorment ho crítica, el ratolí el gat, el gat i el gos o el blanc i el negre, diga-li com vulguis. Però al cap i a la fi tots professionals d'un mateix tema, la comunicació.
I els que m'aneu seguint ja sabeu que jo soc molt d'agraïr sempre a la gent que tinc aprop les oportunitts que s'em donen, i més enllà de que es pugui veure com una manera de justificar la meva feina, es també per a mi una manera de recordar tota aquella gent que m'ha ajudat en algún moment o que inclús ara ho segueix fent.
La setmana pasada va ser dura per diferents motius, la caiguda momentània de l'Arucitys a 8tv, la marxa de una de les comunicadores més empàtiques de Catalunya, Tatiana Sisquella i el tancament de Canal Català.
Aquests tres ítems m'han marcat de manera molt considerable. Doncs en els tres fets hi estic de alguna manera o altre implicat, ja que entenc per a mestre com us he dit que m'ha ajudat i m'ha ensenyat de aprop però també aquells que m'han tingut en compte i que en algún moment han pensat en mi per a fer o desfer.
L'Alfons Arús ha estat sempre per a mi un referent, un periodista que sense cercar la fama ha aconseguit crear un model d'entreteniment molt característic i significatiu que de una manera molt humil ha enganxat a un públic molt fidel. La seva manera sençilla de treballar i d'empatitzar també son factors importants i que es transmeten. Tots sabiem que fos com fos aquest no sería el comiat de l'Arús a la tele, malgrat i que algunes persones ho volguesin promorure aprofitant una situació delicada i donant per vàlides informacions que possiblement sapiguesin que no eren certes.
A tot això es va sumar el ràpid i fugaç comiat de la Tatiana Sisquella, o com la coneixíem en el sector, la Tati, amb la que vaig tenir la sort de poder coincidir a la meva etapa de Catalunya Ràdio, en diferents programes i diferent horaris, però amb companys en comú i punts de vista molt semblants en quan a l'hora de treballar. Oberta sempre a escoltar-te i a aconsellar-te sobre tot allò que necessitessis sense cap intencionalitat més que la de regalar-te felicitat. Una comunicadora única i una dona déu.
I per últim, el tancament de Canal Català, on juntament amb BTV primer i després TV3 he pogut desenvolupar me televisivament amb formats molt diversos que han passat des de la política al 'Vostè té la paraula', passant per magazins d'entreteniment com el 'CSI' o opinant als 'Catalunya Opina' sobre els temes d'actualitat de la setmana. La Marta, la Núria, la Soraya, l'Arnau, en David, en Xavi, en Josep, l'Elsa... Molta gent que he pogut conèixer i que malgrat es tanqui un mitjà sabem que s'ha lluitat per estar a l'alçada i ser una alternativa ferma en el panorama de casa nostre.
Ara cal mirar endavant i de tots aquests fets treure'n la part més lògica i aprendre a millorar i seguir cuidant tot allò que fem i que volem aconseguir!
Bona setmana!
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada