Ajudem a l'Adrià!

Hola gent! :)

Us escric perquè fa uns dies vaig rebre un email que em va impactar força, en el qual s'hi explicava la història de l'Adrià, un nen de 6 anys que l'estiu passat va patir un accident i es va quedar minusvàlid i que ara demanava l'ajut de les persones per aconseguir una cadira. Però aquesta cadira es especial, i ho es tant, que ens brinda la possibilitat d'ajudar-hi tots, i com?

Doncs fent una recollida de taps de plàstic, si si, dels que tenim a casa, els típics de les ampolles d'aigua, dels pots de detergent... I quan aconsegueixin reunir 10.000 tonelades d'aquest producte podran construir amb aquest material una cadira per al nen.

I jo quan ho he vist he tingut moltes ganes d'ajudar i he agafat una bossa i l'he omplert de tots els taps que tenia per casa, (ah! també valen els taps de bolis i retus) i quan ompli la bossa li faré arribar a la família. Per això que si em coneixeu personalment o no, em podeu fer arribar els vostres taps i així agrupar-los tot i enviar-los.

En podreu trobar més info a www.ayudaadrian.es

Gràcies a tots! :D

Llegir més »

Setmana Santa: Les maletes per a sobre de tota tradició

Si ens remuntem als anys 70, es a dir als anys dels Alcántara de Cuéntame, era totalment impensable fer servir els dies de Setmana Santa per a viatjar i passar-ho bé, sinó

que més aviat era tot el contrari. Eren uns dies dedicats a rendir homenatge a les persones que ja no hi eren i es convertien automàticament ens uns dies grisos i amb poques ganes de fer gresca i xerinola, però tothom ho entenia.

Però a mida que han anat passant els anys i amb el mateix esperit que vàrem portar al Chikiliquatre a Eurovisió, em anat modificant la tradició fins arribar-la a portar a aquest extrem de festa i de pensament total de descans de la rutina. Tant es així que als informatius d’aquests dies es parla més de les operacions sortida, que no pas a la tradició que envolta tota aquesta festa (processions, litúrgies, la paraula de Déu…) i em passat a confiar amb la paraula de Ramón Garcia amb el seu anunci de Viajes Marsans i la seva capa, que vist així és el mateix, però una cosa es gratuita i l’altre no.

Però no passa res, en aquesta època la gent se’ls gasta com si no hi hagués demà, o millor dit, com si no hi hages estiu, però i que? Ho passem bé.

I on vull arribar amb tot això? Doncs a que si tothom es posa d’acord es poden arribar a fer modificacions, que si, ens ho faran passar millor, però faran que els llibres d’història del futur siguin encara més gruixuts, ja que s’haurà d’explicar el que era abans, més l’afegit que ara estem creant entre tots. Va… Fem-ho entre tots i pensem en els pobres nens del futur, voldran jugar amb els seus llits voladors i els seus ordinadors sense pantalla física, i no pas estudiar i estudiar…

Dit això… Bona Setmana Santa o bon viatge a tothom!

Llegir més »

La nova friki-moda és fer 'Breaded cats'

Ja fa uns dies que corre per la xarxa una nova moda, que aquest cop relaciona als felins amb una cosa tant usual com ho és la torrada que ens prenem cada matí acompanyant del got de llet.

Aquesta corrent no és més que agafar una llesca de pa Bimbo (perdó per la marca), passar-ho per la torradora i despres amb un ganivet fer-li un cercle al mig, la que simuli la forma del cap del teu gat o gata, llavors només cal que li acoplis el cap del gat a la torrada a l'estil finestreta i li prenguis una fotografia per a després pujar-la al friki-web oficial: www.breadedcats.com, i a tots els llocs on tu més vulguis, facebook, twitter...

Això que sembla una tonteria (que ho és), esta causant furor arreu del món, havent així gairebé 200.000 fotografies de gats-torrades corrent per la xarxa.

Així que ja ho sabeu! Torrada, gat i càmera i 'pa lante'!

Llegir més »

Quan l'altre persona descobreix el secret de la felicitat abans que tu

La felicitat en un moment o altre arriba a tothom, des de que t'ofereixen un xiclet sense que l'hagis de demanar, fins arribar al punt de conèixer a la persona que segons tu pot ser la persona de la teva vida.

En el cas dels xiclets pot haver marge d'error... Què passa si dins la bossa hi han de diferents sabors i t'en donen un de menta, però en veritat el que a tu t'agrada és el de maduixa? O què passa si et donen el de maduixa i t'agrada el de menta? T'atreviràs a demanar que te'l canvií o optaras per menjar-te'l per el simple fet de que te l'han ofert?

Però en el cas de les persones, hi ha poc marge de error, però paradojicament, es on les persones és solen equivocar més. La pregunta 'Però a tu t'agrada o no?' quan de mal ha fet... En què et bases en dir que si i en que et vases en dir que no?

Sigui com sigui tothom te uns motius i una manera de viure les coses i per mala sort no és poden sincronitzar dues persones com si de dos mòbils amb bluetooth es tractés.

Al final tot acaba sent com una habitació de hotel, el primer client l'ha gaudit durant una setmana i el segon client durant la segona... Però és impossible que aquests comparteixin una tercera a no ser que coincdideixin un altre cop i es donguin compte de que estan fets un per l'altre.

Això que pot semblar la típica pel·licula de dos persones que es retroven i s'enamoren, també s'hi troba a la vida real, però sense musiques de fons i brises d'aire que fan moure les cortines i a l'hora un esplendid sol brilli sobre l'aigua de la platja que pots veure des del teu llit.

A la vida real s'inicía una amistat i una persona a mida que passen els dies va sentit més sensacions cap a l'altre persona i aquesta segona hauría de ser lo suficientment llest com per captar-ho i així els dos poder-ho gaudir plegats. Però molts cops costa de fer coincidir les il·lussions de les persones i quan tu t'en vols donar compte ja l'altre persona ha apagat el mòbil creient que ja no la trucaràs.

I es que quan arribes a aquest punt et sents idiota i creus què ja res pots fer per intentar recuperar l'estat de felicitat de l'altre persona, però a l'hora tens les ganes de volver-la recuperar i jugues amb l'avantatge de que la coneixes i que si ho vols, res no pot ser impossible.

Esta clar que ara l'espera pot ser tant llarga com la cua del Kamikaze del Tibidabo en ple mes d'agost, però si t'ho curres i portes la polsereta vermella podràs avançar poc a poc una mica mes, fins arribar a recuperar l'amor d'aquella persona que per a tu sempre ha estat important però que fins ara no has sapigut valorar i que ara també necessites tenir-la per a que la teva vida tingui una mica més de sentit...

I jo ho tinc clar... Per tu lluitaré encara que sigui la útlima cosa que faci, això si, només demano també una última setmana per poder-la passar al teu costat...

T'estimo

Llegir més »

I per fi m'estreno a Onda Cero!

El que semblava una data molt llunyana quan es parlava de la meva incorporació com a col·laborador del programa 'Nits de Ràdio' de Onda Cero, és ja una realitat i en poquetes hores estaré en els microfòns de l'emissora oferint-vos la meva nova secció que tants dies portem preparant i que tantes ganes tinc de compartir amb tots vosaltres.

La secció és diu 'Qui té boca s'equivoca' i tal i com s'explicava fa uns dies a la publicació Firmando actualidad, tracta de un rànquing dels moments més frikis, divertis i com no, de les pifies més sonades que em pogut presenciar durant la setmana a la televisió.

Aquest rànquing tindrà 5 posicions les quals escolliré jo, però a més, vosaltres els oients, podreu votar durant la setmana en aquest bloc quin és el moment que ha de pasar a la gran final que celebrarem cada 5 setmanes.

A més, si ho desitgeu podeu comentar les vostres impressions sobre el contingut de la secció o inclús suggerir nous moments a través de l'etiqueta del Twitter #QTBSE, la qual està operativa des d'aquest mateix moment.

La secció és aquesta matinada, es a dir, de la nit de dijous a divendres a les 2h de la matinada, i sí, és una hora un pel intempestiva, però penso que també és una bona manera de poder ser un pel més gamberro que si faig aquesta mateixa secció en un programa que s'emet a les 5 de la tarda, no?

De totes maneres, si preneu la decisió d'anar a dormir (ideal) al dia següent ja podreu trobar al podcast d'aquest web la secció per així poder-la escoltar tantes vegades com volgueu...

Així doncs... Qui té boca s'equivoca!!!

Llegir més »

Comencen les votacions del Premi Disc Català de l'any 2011!

Un any més Ràdio4 organitza l'elecció del Disc català de l'any, el qual s'atorga al que els internautes i oients de la emissora escullen mitjançant el vot popular.

El criteri escollit per a la selecció de discos, és que sigui completament en català i que sigui reconegut de menor o major manera per el públic. Un cop és passa la primera fase, passen a una votació final on els 10 discos que més vots hagin obtingut lluitaran novament per aconseguir aquest guardó.

L'any passat va ser el grup Ix, amb 'L'ingenu és lliure', el que varen arrasar i aquest any opten a ell diferents grups entre els que destaquen Amelie Macedònia, també intèrprets com Joan Masdeu, Elena Gadel o Bruno Oro i també diferents cançons corresponents a musicals i programes de televisió com ho serien Cop de Rock o el coneguts per tots Uh oh no tinc por! del Club Super3.

Tothom qui vulgui emetre els seus vots podrà fer-ho entrant al web www.disccataladelany.cat!

Seguiré informant des de aquí i també ho faran o millor dit, ho farem mitjançant els diferents programes de Ràdio4!

Llegir més »

La professionalitat i la supervivència van juntes en un mateix vaixell, però no comparteixen seient.

Aquest cap de setmana ha estat sens dubte notícia l'enfonsament del creuer 'Costa concordia' de la companyia 'Costa cruceros', que va patir un accident de maniobra a Italia, causant així l'enfonsament de la nau.

Els que molts han relacionat per instint amb el ja mitic Titanic, ha provocat diverses morts i numerosos desaparicions per el que fa a passatgers i personal a bord.

El luxós vaixell que comptava amb cinc restaurants, tretze bars temàtics, piscines, teatres, sales de música i altres comoditats, a l'hora de la veritat va passar a ser un caós com si es tractes de un vaixell de paper a l'alta mar.

Us enganyaria si us digués que no m'ha impactat la imatge de mig vaixell enfonsat, a més sabent que prop de 70 persones poden estar tancades en alguna de les sales inferiors de la nau i que possiblement perdin la vida si es que no es troben aviat.

Però de tot això el que m'ha semblat més interessant valorar és la reacció del comandant del vaixell quan va veure tot el que se li venia a sobre. Quants de cops em fet servir la frase El comandante es el ultimo en abandonar el barco? Doncs un munt de cops, però en aquesta ocassió el comandant del Costa Concordia no va actuar com a tal i va ser dels primers en abandonar el seu lloc de treball, cometent així una irregularitat i un delicte per el que fa la protecció de tots els usuaris del vaixell.

Lògicament és un delicte i no té cap mena de disculpa el que ha fet, o sí? Digueu-me boig però si fos jo el comandant del vaixell no us aseguro al 100% com hagués actuat, es cert que tens unes obligacions, però quan la cosa esta entre la vida i la mort, que hi compta més una feina i una responsabilitat o actuar per instint i salvar la teva vida?

D'altre banda també us dic que si tu et salves, però això dona com a resultat la mort de persones carregues amb un sentiment de culpa per a tota la vida ique dificilment puguis oblidar mai.

També crec que es injust acusar només al comandant i al cap de cambres d'abandonar el vaixell, ja que ells es trovaben a les cabines, però que ha passat amb les hostesses i les persones dedicades a l'atenció directa dels passatgers? Van saber actuar o és van dedicar a cercar la manera de salvar-se elles? Aquest tema no s'ha tractat ni se n'ha parlat enlloc, però em semblaria de justicia que s'aclaris i que tothom respongui per igual davant la llei.

Dit això, conclueixo dient que la professionalitat i la supervivència van juntes en un mateix vaixell, però no comparteixen seient.

Llegir més »