D'aquí molt poques hores quedarà enrere tot un any, un any amb 365 dies i un mínim de 365 experiències que he viscut i que per tant m'han servit per bé o per mal per avançar i seguir creixent cada dia una miqueta més.
Després d'aquest primer parraf un tant tipic em poso a fer memòria i a recordar totes aquelles coses que m'han pasat i potser es perquè sempre solc ser bastant positiu, però les primeres imatges que em venen son de coses que m'han agradat i que m'han servit per a molt.
En el terreny profesional he pogut un cop més revalidar tot allò que faig i guanyarme encara més si es pot la confiança dels meus caps, també amb noves oportunitats i amb portes que es van obrint per al nou any. I no, no m'en oblido del dia que vaig ser trending topic a Barcelona amb la problemàtica de la noia embarassada. Això ho tinc encara molt en ment i m'en segueixo enrecordant constantment, es possiblement una de les coses de les que més m'en empenediré sempre de la meva feina i no pas per l'emissora ni l'equip del programa, que a la seva justa manera seguia una fórmula, però tot i ser legal el que es va fer em va semblar una patinada important i que crec que vaig saber sortir-me'n i convertir una acció com a resposta al fet, que va ser deixar de fer aquella col·laboració. En Chema, la Laura, en Carles, en Xavi, l'Arnau... I molts altres que em deixo confien en la meva formula i per això gaudeixo tant cada segon en antena i en pantalla perquè se que juguem amb el doble fil d'aprendre i de divulgar.
També el dia 7 de gener farà un any que soc director del magazín "El pis d'estudiants" de Cooltura FM, un format que va nèixer de zero i que vaig volguer encarar amb moltes ganes tot i sabent que era dur. Ara, mesos després, haig de donar les gràcies a tot l'equi que hi treballa, passant per la Marta que s'hi va sumar tant bon punt li vaig oferir, a l'Esther, l'Ignacio, en Xavi, la Gisela, l'Adrià, en Cristian i tota la resta i especialment a la Maryam, que es juntament amb mi la més veterana i a la que li guardo un especial carinyo per ser com és i per la seva especial constància amb el projecte.
A tot això s'hi suma un factor que també m'agrada i que cada cop el noto més, que es la gent que m'escolta, em mira i llegeix allò que dic i que a més ho critica i ho discuteix i quan cal ho celebra. Feu simplement que tot el que faig guanyi una mica més de sentit.
I ara en el terreny personal? Uf! Doncs també moltes coses, gràcies a experiències que he pogut veure en altres, m'en adono que tinc sort de ser com soc i de viure com visc.
Com sempre em pasa m'en adono que durant aquesta etapa han passat persones que jo creia que hi serien per sempre perquè durant una temporada en concret m'han inspirat confiança, benestar, carinyo, complicitat... Però que després he vist que si que ho era però no per sempre i ho he passat malament, però sigui com sigui han guanyat els bons moments que he compartit amb ells.
365 dies que m'han ajudat també a restablir amistats, mantenir les que ja tenia i conèixer a persones que s'han convertit en pilars per al meu dia a dia... I d'aquests si que en vull donar noms...
En Marc, primer de la llista i molt important, cada dia m'aporta coneixements de la vida i em suporta a més que no li agafi el telèfon, tot i que sempre després li torno la trucada. Es també còmplice dels meus secrets i de les meves mogudes... Només, gràcies per ser-hi.
Joel, el meu peque...Em recorda molt a tots els meus pasos a la feina, en lo personal,atrevit i un pel innocent... Adorable, un dels millors amics que es poden tenir...!
Joel, el meu peque...Em recorda molt a tots els meus pasos a la feina, en lo personal,atrevit i un pel innocent... Adorable, un dels millors amics que es poden tenir...!
A clase i per rutina he conegut a altres persones que també formen ja part de mi, compartim clase, treballs i profes però a més una amistat. Amb tots tinc un tracte diferents, distingit es clar amb en Cristian que ha suposat com una peça que necessitava per al meu puzzle, una persona amb la que parlar a diàri compartint experiències i moments, la Xènia i la nostre afició pels caterings, l' Adriana amb la Mari Carmen, la Lara, la Eva, la Mireia... Tots!
A la Gisela també, amiga hipster i bona, molt bona, clara concisa, amb bons consells i amb idees per a fer i desfer, café, té, brenar, dinars... Moments únics i que es repetiran durant el nou any.
Un noi? Doncs el que m'ha demostrat que et pots superar i fer passos endavant de manera bestial, que pots valorar el que tens i gaudir dels petits moments, en Sergio C, amic, molt amics i únic complica de moments innolvidables.
I el que més m'agrada de l'aparició de les xarxes socials es que gràcies a elles pots fer bons amics, d'aquí he tret gent amb les que hi parlo pràcticament a diari, els hi demano consells, els hi explico mogudes, compartim riures... Joan, Ivan, altre Ivan, Sheila, Anna, Sergio G...
Ai ai ai... i ara per tancar... Suposo que hauría de parlar d'amor, no? Si més no totes les pelis ho fan i tenen un final feliç o no feliç, depén. En el meu cas ja tinc a la persona amb la que m'agradaria passar si no tota la meva vida, gran part d'aquesta, m'entén, m'aguanta, m'estima, em fa feliç i em fa oblidar totes les coses dolentes que em passen i les converteix en somriures infinits. Mai sabré com agraïr-te tot el que fas i la manera tant especial que tens de tractar-me i d'estimarme. I si, possiblement siguis una de les millors coses que m'han passat aquest any. Vull que estiguem junts.
I això és tot. Quants sentiments, oi? Em deixo coses segur, però no les oblido! Espero que passeu una molt bona entrada d'any i que si feu vosaltres també aquest repàs del vostre any també tingueu un record per mi, perquè jo de tots vosaltres ja el tinc!
Petons infinits!
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada