El nom de Mag Lari, et va sortir a la primera o et vas decidir entre diverses opcions?
El do de la màgia et va aparèixer per casualitat o va ser decisió pròpia la de començar amb el món de la màgia?
Un cop vas llicenciar-te en filologia catalana, conscient de que amb allò tindries un futur assegurat, amb tot el que comporta, una feina, un sou mensual assegurat… Vas decidir embarcar-te en el món de la màgia, sense saber del cert que passaria… Perquè?
Quina rebuda esta tenint “Mag Lari al Coliseum”?
De moment bona! De moment tenim gent i a veure si s’aguanta fins que acabem.
En temps de crisis creus què és un avantatge fer aparèixer i desaparèixer coses?
No serveix per a res he! Perquè entre tu i jo fem trampes, llavors tot el que apareix vol dir que jo ja ho tinc abans però amagat.
Quin es el teu racó preferit de la ciutat de Girona?
El meu racó preferit de la ciutat de Girona… Home doncs es el casc antic, a vegades que no tinc temps de passejar molt vaig allà i passejo pels carrers que hi han moltes botigues, la catedral… I passejo per allà i se que l’estona que hi serè serà una estona agradable!
Que n’opines sobre els programes adreçats a caçar talents?
Doncs penso que com ha programes de tele potser son distrets però que moltes vegades els talents s’haurien de descobrir d’una manera mes natural, no? I sembla com si fos una manera molt precipitada i molt artificial.
Si et proposessin formar part del jurat d’algun d’aquests programes acceptaries?
Si són caça talents que tinguin a veure amb la màgia o amb el teatre si, perquè penso que tinc criteri, però si es de cançó no, què és el que acostuma a haver-hi, perquè cantar no en sé.
Que en penses sobre la teva professió?
I que es el que mes aprecies?
I què és allò que canviaries?
Canviaria… Home ara faria desaparèixer la crisis perquè esta començant a afectar una mica a tot arreu i la gent esta preocupada, no?
Es pot relacionar la màgia amb la vida real?
Penso que no, l’il•lusionisme a la meva vida no es pot aplicar per a res perquè faig teatre i la màgia es la màgia i la vida es la vida, el que si que es veritat es que la vida te com a moltes coses màgiques però que no son mèrit dels il•lusionistes.
Quina es el truc mes curiós que t’ han demanat que facis?
Sempre que entro a algun lloc em diuen “Tu que ets mag no em pots fer desaparèixer noseque o no pots fer aparèixer bitllets de nosequantos o no pots fer desaparèixer a la meva sogre…” la gent per demanar no es talla.
Un cop acabis amb la teva funció al Coliseum, quins projectes tens?
De moment seguirem fent bolos aquest estiu i l’any que bé començarem a preparar l’espectacle nou.
Que va dir al teva família quan els hi vas dir que et volies dedicar a la màgia?
No van dir res perquè ells em coneixen de tota la vida i ja van veure que jo la màgia la feia des de petit llavors va ser una cosa molt gradual, ja s’ho imaginaven, no va ser allò tot de cop d’un dia per l’altre.
Creus que a mida que et passen els anys com a Mag cada vegada es mes difícil sorprendre al públic, o no?
No, jo penso que no… Es que la màgia es tan antiga que els recursos que fem servir son tan antics que ja la gent ni s’ho espera que la solució es la més senzilla, ara tothom esta acostumat a la tecnologia, als comandaments a distància i al control remot, no? I nosaltres fem servir tècniques que son molt mes antigues que tot això.
Quins referents tens en el món de la màgia?
Cooperfield, potser perquè a convertit la màgia en un espectacle.
T’em vist a la televisió i escoltat a la ràdio, a diversos canals… amb quin presentador o presentadora t’ho has passat millor treballant?
Jo ara amb qui millor m’ho passo es amb el Buenafuente i amb el Berto perquè es molt divertit i són molt intel•ligents, són molt hàbils i es un repte que a cada programa que fem hagi d’estar a la seva alçada és complicat i com que me’n en surto doncs estic content i els admiro molt.
Consideres que hi ha molta competència en el món de la màgia catalana?
No, penso que som els que som i que cada un fa el tipus d’espectacles que vol i no ens trepitgem gens.
Perquè vas decidir fer pública la teva homosexualitat a la televisió? Abans de dir-ho et senties cohibit en la teva vida professional i per aquest fet vas dir-ho i que la gent et deixes tranquil?
No va ser tampoc una cosa pensada, no? Simplement jo soc aixins i si ho sap la meva família i els meus amics, no tinc perquè no dir-ho si m’ho pregunten no tinc perquè no dir-ho a la tele. El que si que es veritat es que hi han molts pocs gays catalans que ho diguin, no? I llavors clar quan a la tele necessiten que algú ho digui o que algú en parli sempre em truquen a mi, però no te cap mes importància.
Has actuat a Catalunya i fora també... en que et resulta mes fàcil treballar en català o en castellà?
Doncs amb les dues llengües estic igual de còmode. Quan treballo per Espanya, que hem estat tres mesos a Madrid jugo molt amb la conya que soc català i si tinc accent català no el dissimulo i (...) els hi fa molta gràcia i desprès d’estar tant de temps a Madrid treballant ara se’m ha tornat una mica estrany (...) tornar a actuar en català, però t’hi acostumes molt ràpid.
Canvia molt el actuar per a nens o (...) per adults?
Sí, jo quan vaig començar feia només actuacions per a nens ara els espectacles que fem són per a tots els públics i ve gent de totes les edats i faig un espectacle neutre apte i si hi han nens s’ho passen bé igual que els adults.
A qui t’agradaria fer desaparèixer?
A molta gent! Sobretot a gent que moltes vegades tenen poder i diuen tonteries doncs a aquests els faria desaparèixer a tots.
Quina ha estat la feina que mes t’ha agradat fer?
La veritat es que totes les meves feines m’han agradat molt estar aquí al teatre al Coliseum m’encanta, anar al Buenafuente m’encanta, anar a la ràdio amb el Manel Fuentes també m’agrada molt i soc molt afortunat.
Has rebutjat mai una feina, que mes tard te’n hagis penedit d’haver-ho fet?
Home no, la meva feina es treballar, per tant totes les feines que puc fer les faig i si alguna dic que no es perquè no he pogut per agenda, si que es veritat que a vegades no pots perquè ja estàs compromès i dius ostres quina pena. (...)
Quin ha estat el moment que pitjor ho has passat sobre un escenari?
Normalment quan et trobes malament, quan estat malalt i tens 40 de febre i tens que fer la funció igualment, això no li desitjo a ningú.
Quin es el teu major somni?
Com a somni tinc seguir com fins ara i anar pujant l’escala poc a poc i el proper espectacle que farem que serà l’espectacle mes impressionant que s’ha fet mai i que surti bé i que el puguem estrenar bé, i anar fent, i quan em retiri muntaré una escola de màgia.
Recordo que quan jo era petit vas venir al meu poble a fer una actuació i des d’aquell moment vaig voler ser mag, desig que compartia amb molts i molts companys de classe i suposo que amb molts altres nens… Perquè creus que tots els nens volíem ser mags en un futur?
Potser es perquè figura que tens poders, no? Figura que tothom esta pendent de tu i que ets el centre d’atenció, que és una cosa molt atractiva i que quan un nen ho veu impressiona i diu “jo vull ser mag”.
Que és el que mes impressiona de la màgia?
Doncs la presentació i el clímax, (...) es aquell punt del joc de mans que sorprèn a tothom, i n’hi ha (...) de molts tipus, jo crec que si un joc te un bon clímax… Pot ser una aparició o una desaparició o una endevinació amb tot això la gent flipa.
Des de sempre s’ha sapigut la teva admiració per Michael Jackson. Perquè aquesta admiració?
Tampoc no t’ho se dir, soc una mica friki i m’agradava molt de petit i es una cosa que l’he continuada tota la vida i m’acompanya i no te una explicació molt lògica.
Et pregunten sovint el secret dels teus trucs? Quan t’ho pregunten, que fas?
Sempre! “-Com ho fas? -Tu saps guardar un secret? – Sí – Doncs jo també”.
Recordes on va ser el primer lloc on vas actuar?
El primer lloc (...) com a professional recordo que va ser al Llantiol però abans havia fet moltes funcions per llars de jubilats i recordo molt una funció que vaig fer, una de les primeres que va ser a la residència de gent gran de la Garriga.
On t’agradaria actuar, que encara no ho hagis fet?
Mica en mica hem anat a tot arreu. Al Coliseum em feia molta il•lusió i aquí estem!
Com et sents quan vas pel carrer i la gent et para per parlar amb tu i demanar-te autògrafs?
Bé perquè et fa il•lusió i la gent et coneix i tothom es molt educat i trobo que es una bona referència que et puguin parar per saludar-te.
Que es el mes difícil en el món de la màgia?
No ho sé, jo intento no complicar molt els meus espectacles per a poder estar molt pendent de la presentació. Però si no ho complico per aquí, després sense adonar-nos-en ho estem complicant a nivell tècnic i al final acaba sent un pastel, no sé jo crec que tot es complicat.
T’han demanat mai un truc per fer desaparèixer la crisis?
Sí, sí, fins i tot fem servir això com a broma en el espectacle.
N’ets conscient de que ets un “sexsymbol” per la població catalana, ja siguin homes i dones?
Jo no en soc conscient , no és habitual que m’ho diguin. A lo millor quan surt així en el escenari algú et crida de broma o em xiula i em diu guapo, però no vaig pel món com si ho fos (...).
Qui es el teu “sexsymbol”?
Home no, ara no em ve al cap ningú però gent guapa n’hi ha molta.
Recomanaries a la gent que volgués ser mag que finalment s’hi dediques?
Sí, si ells creuen que tenen talent artístic i que poden sortir-se’n doncs llavors diria que sí, tot està en que tu t’ho creguis i que lluitis pel que vols.
Quins aprenentatges com a persona pots adquirir amb la màgia?
Molts, però com a qualsevol feina, amb la màgia descobreixes que no ets millor que un altre perquè aparentment si que ho sembles “ostres aquest fa unes coses que ningú més pot fer”, però tu saps que es mentida i llavors del que es tracta es de ser honest amb tu mateix i posar els peus a terra.
Recordes quin va ser el teu primer truc?
Sí, un de cartes molt senzillet i que sempre em sortia malament.
Que és el que t’agrada fer després d’actuar?
Una bona dutxa!
Quin es el teu truc preferit?
Sempre, el millor truc es el nou. Quan n’estrenes un, per exemple en l’espectacle nou n’hi ha un que fem que es una caixa que partim al meu ajudant en vuit trossos que aquest moment es el meu preferit.
Que és el que mes t’ha agradat d’alguna de les teves critiques?
Que la gent s’ho passa bé veient un espectacle i que se’n oblida de tot o que els ha passat l’espectacle volant.
I el que menys?
El que menys m’agrada? Com que jo em poso molt amb el públic quan algú no entén una broma es pensa que el que dic, ho penso, i a vegades hi han persones que s’ofenen i llavors això a mi em sap molt greu.
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada